RESUM EXECUTIU

El Pla de Treball que presentem en aquest document, enumera les principals propostes de la nostra candidatura per tal d’aconseguir tenir una Cambra més útil, més independent i amb més recursos.


Per assolir el nostre objectiu presentem un Pla de Treball d'11 punts amb un element comú, prioritzar els interessos i les necessitats de totes les empreses.


En les nostres 11 àrees d’actuació potenciarem la formació, retornarem les seves funcions al Consolat de Mar, impulsarem la competitivitat internacional de les empreses i les assistirem en el camí de la seva transformació digital.


A més, impulsarem canvis legislatius per defensar els interessos de les empreses i dedicarem especial atenció a autònoms i microempreses, que trobaran en la Cambra la millor plataforma per a la defensa dels seus interessos.


Per primera vegada integrarem l’economia social a l’entitat a la vegada que tornarem a assumir el rol central que la Cambra ha de tenir en l’àrea d’infraestructures, en els grans projectes de serveis al territori i en la creació d’una Barcelona Metropolitana que funcioni com a hub de negocis i de qualitat de vida de referència internacional.


En aquest document indiquem quines seran les línies generals de la nostra actuació. A més, seguirem recollint, com fins ara, les opinions d’experts i tècnics de prestigi en cadascun dels àmbits en els quals volem centrar l’activitat de la Cambra, per així concretar les accions que durem a terme.


Volem guiar totes les nostres actuacions per criteris tècnics i empresarials, entenent que si volem fer de la Cambra una institució de referència, hem de ser capaços d’oferir serveis de pagament útils per les empreses.


Per últim, però no per això menys important, destaquem la nostra voluntat d’actuar de manera que determinats membres del Ple puguin assumir responsabilitats executives, juntament amb el comité executiu. Els mencionats membres del Ple formaran part d’una de les 11 àrees d’actuació del nostre Pla i aplicaran el seu coneixement i el seu temps per poder fer de la Cambra la institució de referència de totes les empreses.


FORMACIÒ DUAL

La formació dual és la modalitat de la formació professional (FP) en la que els estudiants es converteixen en aprenents i combina la formació al centre educatiu amb l’activitat productiva.


Els objectius són:
• Adequar la formació professional i les necessitats de les empreses.
• Establir una major vinculació i corresponsabilitat entre els centres de FP i les empreses.
• Millorar el procés d’aprenentatge.

La formació dual aporta els següents beneficis als alumnes:
• Millora el currículum vitae.
• Desenvolupa les competències professionals en un entorn laboral real.
• Afavoreix la incorporació al món laboral com aprenent qualificat.
• Reconeix el valor que aporta l’estudiant per l’activitat de l’empresa.

Tanmateix, les empreses i els centres educatius també obtenen beneficis; les empreses incorporen personal qualificat i els centres intercanvien coneixement amb les empreses.



PRECEDENTS

El sistema de formació professional dual té una llarga tradició a països com Alemanya (3,8 % atur), Àustria (5,5 % atur), Dinamarca (5,8 % atur) i els Països Baixos (4,9 % d’atur) on entre el 40 i 60% dels estudiants escull aquesta opció i destaquen per tenir unes baixes taxes d’atur al 2017 segons l’Eurostat.



A Espanya, en canvi, el percentatge de joves que opta per aquesta opció és només del 3% i, segons dades de l’Eurostat del mateix any, l’atur és del 17,2% i d’un 38,6% quan es tracta de menors de 25 anys.



OBJECTIUS DEL PROJECTE

  • Col·laborar en el desenvolupament d’un marc legislatiu específic de la formació dual que consolidi un nou model de formació professional amb marc legal propi. Aquest marc legal ha d’assignar rols específics als diferents agents educatius i social; ha de protegir els interessos dels aprenents i les empreses; i ha de garantir la sostenibilitat dels sistema i el compromís amb el seu manteniment.

  • Compromís amb la institucionalització de la formació dual. La Cambra de Barcelona actuarà com a institució que vetlla per la qualitat dels processos i articula la participació dels actors en joc, tant dels seus interessos com dels seus coneixements.

  • Desenvolupament de programes institucionals amb l'objectiu de que la qualificació assolida amb la formació dual sigui reconeguda com a prestigiosa per part de la societat i que tingui un efecte real sobre les oportunitats de benestar dels joves.

  • Desenvolupament de programes concrets de selecció i formació ad hoc per perfils professionals altament demandats per les empreses.

EL CONSOLAT DE MAR

El Consolat de Mar de Barcelona és el centre de resolució de conflictes de la Cambra de Comerç de Barcelona..


El Reglament de Règim Interior estableix que la Cambra de Comerç durà a terme les seves funcions d’arbitratge, mediació i conciliació mercantil, i organitzarà i administrarà l’aplicació de qualsevol altre sistema alternatiu de solució de conflictes, mitjançant el Consolat de Mar. La Cambra, a més, podrà emetre dictàmens i peritatges.


Mitjançant aquest ens, la Cambra posa a disposició dels empresaris, comerciants i professionals els serveis d’arbitratge i resolució consensuada de conflictes (tant d’abast nacional com internacional) d’una manera ràpida, econòmica i satisfactòria. A més, la utilització d’aquesta via permet descongestionar els jutjats (als EEUU, el 97% dels casos mercantils es solucionen amb mediació).


La realitat, però, és que l’activitat del Consolat de Mar en el servei de mediació i arbitratge és pràcticament nul·la.


OBJECTIUS DEL PROJECTE
  • Dotar de recursos al Consolat de Mar de Barcelona per convertir-lo en un referent regional de resolució de conflictes.
  • Incorporar al Consolat de Mar professionals de primer nivell i experiència en la resolució i mediació de conflictes (notaris, advocats, economistes, enginyers, magistrats i jutges).
  • Promoure la reforma legislativa corresponent, per afavorir la mediació com a mètode alternatiu de resolució de conflictes mercantils, amb caràcter previ i preceptiu a l’accés al procediment judicial.

INTERNACIONALITZACIÓ

Les accions de l'Àrea Internacional de la Cambra tenen com a objectiu ajudar a desenvolupar, planificar i fer operativa la competitivitat internacional de les empreses i especialment de les PIMES, que representen el 99% del sector empresarial, i garantir així les possibilitats d’èxit en la mesura del possible.


La Cambra de Comerç ha de prestar la seva experiència en tot el procés d’internacionalització de les empreses, bé sigui en els processos d’exportació com en les decisions d’implantació de les empreses en països estrangers. També facilitar la implantació d’empreses estrangeres que decideixin operar en el nostre territori.


La Cambra ha d’exprimir les possibilitats que la “xarxa cameral internacional” pot oferir, mitjançant l’elaboració d’acords marc amb les principals cambres europees; amb la Association of the Mediterranean Chambers of Commerce and Industry (ASCAME); amb la Asociación Iberoamericana de Cámaras de Comercio, Industria y Servicio (AICO); i amb les principals cambres dels Estats Units i del Canadà.


Aquesta tasca d’assessorament i acompanyament l’estan oferint actualment les diferents cambres de comerç catalanes i la Generalitat, mitjançant l’agència ACCIO.


OBJECTIUS DEL PROJECTE
  • Oferir un servei d’implantació de PIMES a l’estranger que sigui de qualitat i que englobi tot el procés d’internacionalització de les empreses. Aquest servei de qualitat inclourà: estudis d’entorn i de mercat; valoració de plans de negoci internacional i detecció de noves oportunitats; accés a finançament institucional i privat; i acompanyament en la recerca de socis locals.

  • Constitució d’un consell assessor (persones de reconegut prestigi que participin de manera voluntària) format tant per professionals i executius estrangers que visquin a Barcelona i que coneguin els mercats exteriors com per professionals catalans expatriats a altres països. El consell assessor treballarà amb la voluntat d’aportar idees, compartir coneixements amb els socis i fixar objectius concrets adreçats a les PIMES. D’aquesta manera, els socis amb més experiència ajudaran als socis més petits, mitjançant programes de coaching/mentoring.

  • Establir acords estables de cooperació i/o de col·laboració per la internacionalització dels nostres socis amb les principals cambres de comerç europees, de la regió del Mediterrani, de Llatinoamèrica, dels Estats Units i del Canadà.

  • Constituir i liderar una plataforma de coordinació efectiva on participin les cambres de comerç catalanes i les administracions públiques, amb l’objectiu de coordinar estratègies, optimitzar recursos i compartir contactes per millorar el suport a la internacionalització de les nostres empreses evitant duplicitats innecessàries.

TRANSFORMACIÓ DIGITAL

L’era digital està obligant a reformular tot tipus de processos: màrqueting, desenvolupament de marca, atenció al client, selecció de personal, comunicació interna, relació amb els proveïdors, investigació de mercat, processos d’internacionalització, gestió de crisis, processos d’innovació, formació de personal i un llarg etcètera fins englobar tots i cadascun dels processos de qualsevol organització, sigui quina sigui l’àrea funcional i el sector.


La majoria de les PIMES són conscients del pas que han de donar cap a la digitalització però s’enfronten a unes barreres d’entrada que dificulten aquesta transició: el cost econòmic d’inversió, motius logístics i el temor a no poder atendre correctament als seus clients per tots els canals que ofereix la digitalització.


OBJECTIUS DEL PROJECTE

La transformació digital és un concepte transversal que engloba a la totalitat de les empreses ja que totes tenen necessitats de desenvolupar competències digitals, si volen ser competitives en un mercat en constant transformació. La Cambra de Comerç no pot arribar a totes les empreses, però les pot ajudar mitjançant dues vies:


  • La Cambra de Comerç ha d’oferir a les PIMES i microempreses solucions pràctiques dirigides a l’aplicació de la nova Regulació General de Protecció de Dades (GDPR), atès que existeix un desconeixement per part de moltes empreses que tracten amb dades de caràcter personal i l’incompliment de la citada regulació pot comportar multes importants.

  • La Cambra de Comerç posarà a disposició de les petites empreses i de les microempreses la tecnologia i l’assessorament necessaris per fer la transició dels seus processos a un cost assumible. Així contribuirem a “democratitzar” aquesta transformació digital, facilitant solucions personalitzades dels recursos disponibles en ciber seguretat i en tecnologia al núvol. En moltes ocasions, les pròpies empreses ja disposen de la tecnologia. Tanmateix, no coneixen com aplicar-la de la forma més adequada perquè l’empresa funcioni en digital. Per tant, l’assessorament per part de la Cambra és clau per a la modificació dels processos de negoci de les empreses.

FINANÇAMENT

La Cambra de Comerç ha de fer un gran esforç en l’àmbit del finançament. Per una banda, la Cambra ha de ser capaç de generar recursos propis que no depenguin únicament de l’alienació, arrendament o cessió del seu patrimoni propi, i en el cas que fos necessària una d’aquestes accions, es faci de forma consensuada, amb un plantejament estratègic i a llarg termini. Per poder oferir uns serveis realment útils, és necessari que la Cambra aconsegueixi fons de finançament per posar en funcionament els projectes presentats en el Pla de Treball. Per altra banda, la Cambra ha de ser capaç de crear una estructura que permeti a les empreses accedir fàcilment a fons de finançament.


OBJECTIUS DEL PROJECTE
    5.1 FINANÇAMENT EMPRESES
  • Creació d’una empresa de Ràting per pre-qualificar la capacitat d’obtenció de recursos de tercers
  • Creació d’un pool de Consultors Financers homologats per la Cambra per acompanyar als empresaris amb un cost competitiu.
  • Ajuda a PIMES i microempreses en l’obtenció de finançament clàssic o en la millora de les condicions (import a finançar, terminis, tipus d’interès i comissions), amb l’emissió per part de Cambra d’una opinió favorable davant les entitats financeres.
  • Selecció i negociació amb fons de finançament de projectes per tal que la Cambra les gestioni.
  • Creació d’una plataforma de recerca d’inversors, tant nacionals com internacionals, que participin en el capital d’empreses mitjanes i grans en processos d’expansió.

  • 5.2 FINANÇAMENT PROPI
  • Aconseguir finançament a llarg termini (30-40 anys) que permeti:
  • a) L’estudi i posada en marxa de nous serveis útils pels nostres socis i la corresponent creació de xarxes comercials.
    b) La creació de noves Entitats Cambra amb capacitat de dinamitzar el territori i assumir encàrrecs de gestió.
    Aquestes entitats serien complementàries a Turisme de Barcelona, Fundació Barcelona Promoció, Fira de Barcelona, Barcelona Centre de Disseny, Fira 2000, etc.
    c) Reordenar l’aprofitament dels actius immobiliaris de la Cambra de Comerç de Barcelona.

  • Reorganització dels espais:
    a) Integrar a la Llotja de Mar la seu corporativa del “Club Cambra”; dotant-la d’un espai de reunió (Meeting point/business center) amb tota mena de serveis per l’ús de tots els empresaris de Catalunya i la resta d’Espanya.
    b) Donar un nou propòsit a les oficines de Diagonal per rendibilitzar la propietat allotjant institucions, empreses i serveis afins. La principal proposta en aquest sentit, que permetria rendibilitzar els espais i obtenir sinergies amb una institució de gran importància, és la d’allotjar la seu de Turisme de Barcelona en aquest emplaçament.
    c) Emprendre de forma immediata la construcció de l’edifici 22@.

  • Emprendre nous projectes de prestació de serveis útils, que necessitin inversió inicial però que produeixin ingressos de manera recurrent al llarg dels anys (registre de les bases de dades, mediació i arbitratge...).

AUTÒNOMS I MICROEMPRESES

Els treballadors per compte propi a Catalunya no han parat de créixer i es situen al voltant del 17% dels treballadors, això implica que més de 546.000 persones treballin en el règim d’autònoms.

Els treballadors autònoms són també socis de les cambres de comerç i representen un 43% de les empreses sòcies. Ens trobem, per tant, davant un col·lectiu majoritari, motor de creació d’ocupació i que tanmateix està “oblidat” per les institucions, com ocorre actualment a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Aquest col·lectiu es troba amb molts problemes i dificultats, entre les quals destaquen:


  • Inseguretat financera; els autònoms i microempreses es troben amb dificultats afegides per accedir a finançament.
  • Manca d’ajudes fiscals, especialment durant els primers anys d’activitat cal una inversió que no va lligada als ingressos.
  • En relació a la quota d’autònoms (RETA).
    a) Alt cost de la quota per autònoms majors de 30 anys o per aquells que finalitzen el període de “tarifa plana”.
    b) Impossibilitat dels treballadors per compte propi de cotitzar en règim de dedicació parcial.
    c) No existeix l’opció d’accedir a la jubilació parcial i poder afavorir el relleu generacional.
  • Normativa restrictiva de l’activitat (vinculada a ordenances i normatives locals).
  • Competència de l’economia submergida.
  • Desprotecció social en cas d’atur, jubilació i malaltia.
  • Desprotecció del patrimoni privat.
  • OBJECTIUS DEL PROJECTE
  • D’acord amb altres models europeus, defensar un sistema de seguretat social més flexible, així com un sistema fiscal amb uns tipus impositius i deduccions de despeses que afavoreixin en major mesura als autònoms.
  • Creació d’un Registre Cameral d’Autònoms (RCA).
    a) Registre d’alta d’activitat amb la qual automàticament seran part del Club Cambra dins de la categoria “Autònoms Club Cambra” (ACC).
    b) De la mateixa manera que amb el Registre Mercantil, l’autònom presentarà al RCA un informe simplificat de comptes.
    c) Expedició de certificats de GoodStanding. Aquest certificat anirà més enllà dels certificats d’estar al corrent de pagaments d’Hisenda i de la Seguretat social i permetran beneficis fiscals i de Scoring per a crèdits bancaris.
  • Obtenció del “Segell d’Autònom Club Cambra” que identifiqui als professionals registrats i que permeti avantatges tant a nivell de serveis com a nivell administratiu (p.ex. davant ordenances municipals).
  • Accés automàtic a la Central de Compres per Autònoms del Club Cambra.
  • Accés prioritari a programes de formació adaptats a les escasses hores disponibles de les quals disposen els autònoms.

ECONOMIA SOCIAL

L’economia social és la part de l’economia situada entre el sector públic i el sector privat tradicional. Es caracteritza per tenir com a objectiu servir l’interès dels seus membres i a la col·lectivitat, per organitzar-se democràticament i distribuir els seus beneficis d’acord amb criteris que donen prioritat a les persones i al factor treball, abans que el capital. Les formes empresarials que tradicionalment s’ha considerat que integren l’economia social són les cooperatives en totes les seves formes, les mutualitats, les associacions i les fundacions, les societats laborals i les empreses d’inserció.


Els àmbits d’actuació d’aquestes entitats engloben activitats relacionades amb el medi ambient, el sector comunitari, l’atenció a les persones, el sector cultural, la igualtat, la integració social i la cooperació internacional.


L’economia social a Catalunya és un sector cada dia més rellevant i representa a més de 7.500 organitzacions amb prop de 140.000 treballadors i treballadores i una base social de més de 2,5 milions de persones (entre socis i sòcies d’entitats, cooperatives i mutualitats). S’estima que entre totes les entitats d’economia social es facturen més de 8.000 milions d’euros.


Malgrat la importància social i econòmica de les entitats que es cataloguen en el concepte d’economia social, aquestes no han estat mai representades a la Cambra de Comerç de Barcelona.


OBJECTIUS DEL PROJECTE
  • Donar visibilitat a l’economia social en l’àmbit de la Cambra de Comerç de Barcelona, promovent els seus valors i “normalitzant” la seva participació com a membres de ple dret en els objectius i serveis de la Cambra.
  • Col·laborar en el desenvolupament d’objectius, estratègies i negocis conjunts entre les entitats d’economia social i la resta d’empreses.
  • Compartir amb totes les empreses de la Cambra de comerç i, especialment amb les PIMES, els valors de l’economia social, reconeixent les seves bones pràctiques, principalment en matèria mediambiental, d’igualtat de gènere i d’integració social, a través d’un sistema voluntari de certificació que distingeixi a aquestes empreses com “Socialment Activa”.

INFRAESTRUCTURES I

La demarcació territorial de la Cambra de Barcelona ha destacat en els darrers 25 anys per fer una gran inversió en infraestructures que han portat a una millora substancial de la competitivitat de la regió. No obstant això, des de la celebració de les olimpíades de Barcelona, sembla que no s’ha realitzat una millora de les infraestructures de forma coordinada entre tots els sectors interessats.


En els darrers anys, les infraestructures s’han executat de manera desigual sense existir una coordinació política entre diferents administracions, amb una falta de visió tècnica i amb constants conflictes de competències.


La Cambra de Comerç ha d’intervenir en la gestió i planificació de les infraestructures exercint la representació de les seves 400.000 empreses associades, fent així una funció d’interlocutor tècnic i legal del teixit empresarial, de forma coordinada, davant de les institucions europees, estatals, autonòmiques i locals, en la defensa d’un bé públic i comú. Des de la Cambra s’ha de fer que la veu de les indústries, empreses, autònoms i comerciants sigui escoltada i que aquests tinguin l’oportunitat de participar amb la governança de les administracions en la millora del desenvolupament econòmic del país.


S’aportarà una visió diferent, consensuada per totes les empreses del territori i es proposaran solucions concretes davant les diferents administracions, per tal de resoldre els desacords entre els diferents nivells de l’administració i poder centrar-se en les solucions més adients, des d’un punt de vista tècnic i econòmic, per poder millorar la competitivitat de la regió i de les seves empreses.


OBJECTIUS DEL PROJECTE
  • Creació d’un consell permanent d’experts en matèria d’infraestructures, amb l’objectiu de desenvolupar una planificació estratègica a llarg termini de les infraestructures necessàries pel desenvolupament econòmic i social del nostre entorn. En el marc d’aquesta planificació estratègica a llarg termini, aquest consell d’experts prioritzarà les propostes d’actuacions a curt termini que puguin tenir un impacte de més rellevància i més retorn, per així contribuir en actuacions que generin més retorn i puguin servir per finançar el pla d’actuació a llarg termini.
  • Els objectius principals del consell d’infraestructures seran:
    a) Proposar directrius i polítiques en matèria d’infraestructures.
    b) Participar en la planificació estratègica a llarg termini en l’àmbit d’infraestructures.
    c) Informar de la continuïtat en l’execució de projectes d’infraestructures.
    d) Aportar criteris tècnics, econòmics i socials per la priorització de les inversions en infraestructures.
    e) Negociar en els conflictes entre les diferents administracions.
    f) En alguns casos, controlar la gestió d’infraestructures d’interès per les empreses i autònoms, actuant com a operador neutre.
  • Els tres àmbits d’actuació principal per la seva influència en el funcionament del territori seran el port, l’aeroport i la Zona Franca.

INFRAESTRUCTURES II

La Cambra de Comerç ha d’englobar tots els aspectes que siguin rellevants en la millora de la competitivitat de les seves empreses associades. Per tant, la implicació de la Cambra en l’elaboració d’una estratègia de les infraestructures ha de passar també per la gestió i planificació de sectors com l’energia, l’aigua, la mobilitat i les telecomunicacions. Els sectors esmentats són claus pel funcionament de la indústria i, en molts casos, existeixen interessos empresarials particulars que suposen la creació de barreres d’entrada per moltes PIMES.


Un àmbit en el que es centrarà especialment la Cambra són les telecomunicacions, atès que en allunyar-nos dels grans nuclis urbans veiem que no hi ha cobertura de comunicacions de gran ample de banda, fins al punt que a Catalunya el 89% dels municipis no disposen d’una connexió mínima de 30 Mbps (Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información, 2016).


OBJECTIUS DEL PROJECTE
  • La Cambra promourà un major ús d’energies renovables. En aquest sentit, es realitzarà una funció de lobby per aconseguir unes condicions fiscals més favorables i es buscaran possibles inversions al territori.
  • Per tenir empreses competitives i capacitat d’atracció d’inversions, és essencial tenir una bona infraestructura en telecomunicacions. Per això, La Cambra potenciarà que la cobertura de gran ample de banda arribi més enllà dels nuclis urbans, especialment en zones industrials i polígons.
  • La Cambra s’implicarà en promoure una millor mobilitat tant de passatgers com de mercaderies. Per això, negociarà amb les administracions i es buscaran fonts de finançament per promocionar les principals connexions logístiques del territori.

BARCELONA METROPOLITANA

Barcelona és una ciutat que acostuma a sortir als rankings de les millors ciutats del món; ja sigui per viure-hi, per començar-hi una start up, per fer-hi negocis, etc. No obstant això, queda molt lluny d’estar en les primeres posicions.


La Cambra ha de potenciar el posicionament de la ciutat i fer que aquesta escali a les primeres posicions, per fer de la ciutat un pol d’atracció i que sigui un dels millors llocs del món per viure i fer negocis, tant a nivell local com a nivell internacional.


Les principals àrees d’actuació d’aquesta iniciativa seran:
  • L’entorn econòmic de Barcelona ha de ser més business friendly. La ciutat i la seva àrea metropolitana han de tenir infraestructures competitives i diferencials a l’alçada del repte, tant a nivell empresarial com de la qualitat de vida dels seus ciutadans.
  • Barcelona ha de ser un hub d’innovació, de transmissió de coneixements on també s’instal·lin universitats de primer nivell de la resta del món.
  • La ciutat comtal ha de ser una ciutat oberta al món. Una ciutat on el turisme, els negocis internacionals i l’intercanvi de coneixements amb la resta del món doni vida al teixit empresarial, a la cultura i, en definitiva, al nivell de vida del seus ciutadans.
OBJECTIUS DEL PROJECTE

La Cambra no ho podrà assolir si actua en solitari. Per tant, serà fonamental que la Cambra es coordini amb altres estaments i institucions del territori, així com que exerceixi una vertadera capacitat d’influència amb els poders públics que han d’estar alineats perquè els esforços no només sumin sinó que multipliquin.


Els resultats quan finalitzin els quatre anys del mandat s’hauran de mesurar amb una millora dels indicadors existents, que tinguin en compte la creació de riquesa (PIB), la reducció de l’atur, la creació d’empreses i visitants al territori, entre d’altres que el Consell pugui determinar.


RETORN DE LES EMPRESES A CASA

Al igual que les persones empadronades a Catalunya tenen de forma automàtica una arrel catalana, el mateix succeeix amb les empreses constituïdes i domiciliades a Catalunya.


Els fets dels darrers tres mesos de l’any 2017 van provocar un èxode considerable d’empreses domiciliades a Catalunya vers altres indrets de l’Estat espanyol.


L’aspiració de la nostra Candidatura és treballar de forma ferma i decidida el retorn de les esmentades empreses, que en la majoria dels casos van actuar per a evitar mals majors.


Amb el decurs del temps, algunes empreses, de ben segur, decidiran de mutu propi domiciliar-se de nou a Catalunya, però sense una acció decidida per part de les institucions que representen el món empresarial, no serà possible.


Parlar de la marxa i el retorn d’aquestes empreses és sovint un tema tabú. Però si volem governar la Cambra de Comerç de Barcelona, no podem defugir ara d’aquesta anomalia.


Quan el poder de decisió d’empreses multinacionals està a Catalunya podem parlar d’una empresa catalana, ja que els òrgans decisoris, en quant a decisions de gestió, es prenen majoritàriament per part dels gestors radicats a Catalunya.


Hi ha estudis empírics que demostren que la pèrdua de la seu social, en un curt període de temps (5 anys) poden accentuar de forma irreversible la pèrdua del poder decisori per part dels òrgans de govern d’aquestes empreses originàriament domiciliades a Catalunya.


Poc a poc, i de forma continuada, més i més executius clau d’aquestes empreses marxaran de Catalunya i viuran de forma permanent a les noves ciutats-seu on s’han redomiciliat les empreses.


És per aquesta raó que, hem d’incloure aquest punt del Pla de Treball com un assumpte irrenunciable per part de la nostra Candidatura. La Cambra de Barcelona juntament amb la Cámara de España han de ser molt actives per evitar boicots a empreses de qualsevol comunitat autònoma.


Ho hem d’aconseguir com sempre s’ha fet a Catalunya amb bon fer i tenacitat, sense defallir, proposant la immediata derogació del Reial Decret de Redomiciliació Exprés i informant amb objectivitat les dades macroeconòmiques de Catalunya.


A data d’avui i, segons les dates macroeconòmiques, Catalunya no només va bé sinó que va més que bé, i continua sent una de les millors destinacions per la inversió empresarial i un del majors inversors a la resta d’Espanya.


Vivim en una metròpoli que cada dia és més diversa. Hem creat un programa anomenat C'Mon per apropar-nos a les comunitats professionals del món a Barcelona: la comunitat índia, xinesa i pakistanesa, entre d'altres. Portem mesos coneixent els sectors en què treballen, qui són els seus líders empresarials, quines són les seves prioritats i com la Cambra de Comerç pot treballar per a ells.

Buy now